Our Blog

Passa el temps i la societat segueix immersa en una “evolució” de vertigen. Ritme i més ritme, tots hiperconnectats i alhora tant desconnectats. Degut a això cada vegada es parla més de fenòmens com el mindfulness, la meditació, el ioga… Tot això neix per la necessitat creixent d’una societat en busca de recursos no tant sols per a poder mantenir un equilibri cos ment sinó també com a un mètode per a frenar un ritme que sovint ens ofega i ens fa viure una vida que a vegades no sabem ni si es la nostra.

Un entorn en el que cada vegada són més els adeptes a tots aquests mètodes, és el món de la empresa. És aquí on la escalada del fenomen s’ha fet més palesa. Estem vivint un canvi en el món empresarial, on el benestar del treballador centra gran part de les mirades dins la organització per els beneficis que això comporta en els resultats d’aquesta.

Milers d’ofertes inunden els mercats, des de retirs de cap de setmana fins a tallers, cursos i formacions entre d’altres. Dins de les empreses sovint veiem directius molt preocupats per els nivells d’estrès dels seus treballadors i busquen consultors que puguin optimitzar el rendiment d’aquests. Ser un gran professional no és una tasca fàcil, però tampoc ho és gens ser persona amb un bon nivell d’intel·ligència emocional. És aquí on la natura entra com a una gran eina per esdevenir una persona equilibrada i per consegüent un gran professional. Si et trobes bé amb tu mateix tindràs una feina que et realitza o al menys intentaràs donar el millor de tu en el teu lloc de treball.

He conegut pastors d’ovelles aïllats a 2000m d’alçada que mostren un estat digne dels millors mestres budistes de l’Himàlaia. Al parlar amb ells et diuen que quan estan a la muntanya el que fan es contemplar-la i estar atents al ramat. Aquest contacte diari amb la natura i la manca d’estímuls artificials, ressona en ells com si d’un mantra es tractes. Són moltes les comunitats i civilitzacions que han utilitzat la natura com a religió, font d’inspiració i com a farmàcia per a guarir els seus mals. Potser ha arribat el moment de recuperar una eina tant bàsica com la natura per guarir a una societat cada cop més allunyada de la autenticitat. Es curiós que la desconnexió de la natura ens ha allunyat de la base, de la essència que és viure una vida plena una vida amb sentit.

Treballadores i treballadors; als que sortiu a fer un cafè ràpid entre mail i mail, als que correu a fer una cigarreta fumada amb tres calades, als que aprofiteu per mirar les necessitats d’atenció que té el vostre mòbil, a tots aquells que us sembla que la vostra vida esta passant i sembla que només sigueu un actor del repartiment, a tots vosaltres mireu l’arbre de davant de l’oficina que li cauen les fulles a la tardor, mireu les orenetes que arriben anunciant la primavera, fixeu-vos en com es creen els núvols de tempesta. En definitiva preneu una mica de natura que és una gran font d’equilibri i benestar.

 

 

“En el bosc no hi ha wi-fi però t’asseguro que hi trobaràs una millor connexió”.

Para nadie es extraño oír que vivimos en la era de las tecnologías. Para nadie tampoco es extraño entrar en el metro y ver decenas de cabezas cabizbajas con miradas atónitas y absorbidas por un aparato electrónico que emite luz.

Curiosamente tampoco es extraño ver a un niño usando estos aparatos con mayor agilidad que la de muchos adultos. Tampoco vemos nada peculiares los andares de aquellos que no ven lo que sucede a su alrededor, preocupados para ver la nueva información recibida tras una pequeña vibración en su bolsillo.

Común es parar de mirar a los ojos de  un compañero a lo largo de una conversación ya que debemos calmar nuestra sed de conexión a la red y echar de nuevo un vistazo a la pantalla.

Que ha sido de esa sonrisa mañanera al panadero, o a ese desconocido que sin saber porque también se la dedicamos. Que ha sido de escuchar atentamente ese artista en el túnel del metro y mirar a sus ojos viendo en ellos la pasión de alguien haciendo lo que más le gusta.

Se nos hace fácil conocer  que se abren los primeros restaurantes y establecimientos libres de wifi. Gracioso nos parece que en alguna ciudad, se pinten los primeros carriles peatonales para gente que usa su Smartphone.

Esa era de las tecnologías en que nuestros hijos tienen nuevas dimensiones sociales, nuevas formas de comunicarse y de hacer amigos, y lo que resulta más sorprendente, más información pero menos consciencia. Padres preocupados por la “infoxicación” de sus hijos, sin preocuparse de la que reciben ellos mismos.

Volvamos a ver esa hoja caer y sentir que es otoño, volvamos a ver las golondrinas y oler el día de primavera, volvamos a mirar a los ojos del que nos habla. Algunos hablan de liberarse, otros de desconectar, yo prefiero llamarle volver  a conectar.

Hemos evolucionado mucho en poco tiempo, hemos conseguido grandes logros en todos los campos, pero quizá ha llegado el momento de parar y mirar hacia atrás, ya que seguro nos hemos dejado cosas importantes por el camino para poder evolucionar como sociedad.

En un futuro no muy lejano, no nos parecerá extraño que médicos y terapeutas receten a sus pacientes, el desconectar de sus aparatos tecnológicos por unos días. Esperemos ser suficientemente evolucionados como sociedad para no tener que ver en estos aparatos, recordatorios al estilo de: mantener fuera del alcance de los niños.

Y finalmente, para todos aquellos que, como yo, esperábamos ver coches voladores en el 2000, recordar que estamos a finales del 2016, y si, aún no vuelan los coches, pero sí llevamos en el bolsillo un aparato capaz de limitar nuestras capacidades como especie.

Desconnexions